La Llei de seguretat privada, Llei 23/1992, de 30 de juliol, en l’article 19 regula les funcions del detectiu privat:

Els detectius privats, a sol·licitud de persones físiques o jurídiques, s’encarregaran:

• D’obtenir i aportar informació i proves sobre conductes o fets privats.
• De la investigació de delictes perseguibles només a instància de part per encàrrec dels legitimats en el procés penal.
• De la vigilància en fires, hotels, exposicions o àmbits anàlegs.

El Reglament de seguretat privada, 2364/1994, en el seu article 101, explica les funcions del detectiu privat:

• Els detectius privats, a sol·licitud de persones físiques o jurídiques, s’encarregaran [de les funcions recollides en l’article 19 de la Llei de Seguretat Privada].
• A l’efecte d’aquest article, es consideren conductes o fets privats els que afectin l’àmbit econòmic, laboral, mercantil, financer i, en general, a la vida personal, familiar o social, exceptuada la aquella que es desenvolupi en els domicilis o llocs reservats.
• En l’àmbit de l’apartat 1.c) es consideren compreses les grans superfícies comercials i els locals públics de gran concurrència.

En la nova Llei d’Enjudiciament Civil, en el seu article 265, Llei 1/2000, de 7 de gener, es confereix una gran importància a les proves i informes emesos pels detectius privats, ja que els informes que emetem tenen caràcter de testimoniatge qualificat i no són impugnables per l’altra part si són ratificats en seu judicial.

Segons considera el Tribunal Suprem, el detectiu privat és considerat testimoni privilegiat en un procés judicial, sent un mitjà de prova dotat d’exclusivitat. L’activitat dels detectius privats és prova vàlida en jurisdicció civil, laboral, contenciosa administrativa, mercantil. Així mateix, s’admeten en la jurisdicció penal i eclesiàstica en qualsevol instància.